Què ens ha costat el Consell Valencià de l´Esport?
La llei 6/2006 de 12 de maig, de creació del Consel Valencià de l¨Esport (CVE) és un exemple de la política d'il·lusionisme instaurada pel PP a la Comunitat Valenciana que ara, després de sis anys de la seua proclamació, es deroga fruit, com no, de la crisi econòmica segons indiquen els seus creadors.
La crisi, aqueix coixí sota la qual s'amaguen tants atemptats a la gestió de molts serveis públics, que s'han vist abocats a la desaparició, no per la seua ineficàcia sinó més aviat per la seua mala gestió i falta de voluntat política per conservar-los.
El cas del CVE és especial. Aquesta empresa pública creada en 2006 per a gestionar el servei esportiu de la Generalitat s'ha mostrat ineficaç des del principi. La seua tramitació parlamentària va comptar amb el vot en contra de tota l'oposició per considerar innecessària la seua creació. Després d'amb prou faenes sis anys de funcionament, desapareix per no poder-se suportar la seua estructura unflada de personal durant aquest període de temps.
El CVE va nàixer en l'època de la bambolla immobiliària, en l'època del deliri de grandesa dels nostres governants, enfundats en vestits de mariners i més tard de pilots de F1. Qui anava a oposar-se a la proposta de crear un Consell Superior d'Esports valencià, a imatge i semblança de l'Estatal? No obstant açò, l'organisme que es va crear no responia a la mateixa naturalesa jurídica. El CSD és un organisme autònom adscrit al Ministeri d'Educació i dirigit per funcionaris d'aqueix Ministeri. El CVE és una empresa pública molt més laxa en la provisió de personal.
No obstant açò, perquè colara la idea del llavors Secretari autonòmic David Serra, (que més tard va ser premiat pels seus exercicis d'il·lusionisme, nomenant-ho portaveu en les Corts), de crear una empresa que gestionara els negocis de la Generalitat amb el món de l'espectacle esportiu i els grans esdeveniments, penetrava millor en l'opinió pública amb el nom de “Consell Valencià de l´Esport”. D'una banda, tocava la vena nacionalista, com ser menys els valencians?, i d'altra banda ocultava l'autèntica naturalesa empresarial d'aquest organisme.
I per a dur a terme el seu pla d'il·lusionisme va ser capaç de prendre un nom que ja estava encunyat en la llei de l'esport de 1993 per a crear un òrgan assessor del govern valencià (un òrgan de participació, sense poder executiu), i derogar el capítol III, article 51 de la llei, per a crear el nou CVE. Es va tramitar una llei, pel capritx del senyor, quan aquest tipus d'òrgan haguera pogut ser creat per un simple decret del Consell.
Es va vendre bé aquesta idea i es va engegar amb nou pressupost en 2007. Ràpidament es va poder constatar la gran manipulació orquestrada ja que el capítol de personal va augmentar un 30% mentre que el capítol destinat als programes esportius va descendir. Des de llavors fins al dia en què s'ha certificat la seua defunció aquest organisme ha augmentat 12 % la despesa en personal i disminuït en 10 milions d'euros el pressupost destinat a programes esportius, just a l'inrevés del que es va prometre. A més, al voltant de 8 milions d'euros es destinen a la Societat del Circuit del Motor. A l'esport escolar es destinen 0,3 mil. €, a les federacions 0,8, a les Universitats 0,09, als plans de tecnificació 0,27.
Ara, quan les federacions esportives es troben en la banca trencada, els Ajuntaments ja no reben cap tipus de subvencions, el pla d'instal·lacions esportives es troba esgotat, l'excusa perfecta resulta ser la “crisi”.
La crisi, aqueix coixí sota la qual s'amaguen tants atemptats a la gestió de molts serveis públics, que s'han vist abocats a la desaparició, no per la seua ineficàcia sinó més aviat per la seua mala gestió i falta de voluntat política per conservar-los.
El cas del CVE és especial. Aquesta empresa pública creada en 2006 per a gestionar el servei esportiu de la Generalitat s'ha mostrat ineficaç des del principi. La seua tramitació parlamentària va comptar amb el vot en contra de tota l'oposició per considerar innecessària la seua creació. Després d'amb prou faenes sis anys de funcionament, desapareix per no poder-se suportar la seua estructura unflada de personal durant aquest període de temps.
El CVE va nàixer en l'època de la bambolla immobiliària, en l'època del deliri de grandesa dels nostres governants, enfundats en vestits de mariners i més tard de pilots de F1. Qui anava a oposar-se a la proposta de crear un Consell Superior d'Esports valencià, a imatge i semblança de l'Estatal? No obstant açò, l'organisme que es va crear no responia a la mateixa naturalesa jurídica. El CSD és un organisme autònom adscrit al Ministeri d'Educació i dirigit per funcionaris d'aqueix Ministeri. El CVE és una empresa pública molt més laxa en la provisió de personal.
No obstant açò, perquè colara la idea del llavors Secretari autonòmic David Serra, (que més tard va ser premiat pels seus exercicis d'il·lusionisme, nomenant-ho portaveu en les Corts), de crear una empresa que gestionara els negocis de la Generalitat amb el món de l'espectacle esportiu i els grans esdeveniments, penetrava millor en l'opinió pública amb el nom de “Consell Valencià de l´Esport”. D'una banda, tocava la vena nacionalista, com ser menys els valencians?, i d'altra banda ocultava l'autèntica naturalesa empresarial d'aquest organisme.
I per a dur a terme el seu pla d'il·lusionisme va ser capaç de prendre un nom que ja estava encunyat en la llei de l'esport de 1993 per a crear un òrgan assessor del govern valencià (un òrgan de participació, sense poder executiu), i derogar el capítol III, article 51 de la llei, per a crear el nou CVE. Es va tramitar una llei, pel capritx del senyor, quan aquest tipus d'òrgan haguera pogut ser creat per un simple decret del Consell.
Es va vendre bé aquesta idea i es va engegar amb nou pressupost en 2007. Ràpidament es va poder constatar la gran manipulació orquestrada ja que el capítol de personal va augmentar un 30% mentre que el capítol destinat als programes esportius va descendir. Des de llavors fins al dia en què s'ha certificat la seua defunció aquest organisme ha augmentat 12 % la despesa en personal i disminuït en 10 milions d'euros el pressupost destinat a programes esportius, just a l'inrevés del que es va prometre. A més, al voltant de 8 milions d'euros es destinen a la Societat del Circuit del Motor. A l'esport escolar es destinen 0,3 mil. €, a les federacions 0,8, a les Universitats 0,09, als plans de tecnificació 0,27.
Ara, quan les federacions esportives es troben en la banca trencada, els Ajuntaments ja no reben cap tipus de subvencions, el pla d'instal·lacions esportives es troba esgotat, l'excusa perfecta resulta ser la “crisi”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada