Ajudem esportivament al Ministre Montoro per a veure el que ha fallat en la CV

La Generalitat va tancar la seua comptabilitat l'any passat amb un dèficit del 3,45 % del PIB, el més alt de totes les autonomies, més del doble de l'objectiu fixat pel Govern.
El Ministre Montoro vol saber en què s'ha fallat i amenaça amb la intervenció.

Ací, en la Comunitat, el diagnòstic ho té vostè clar senyor Montoro. Les despeses financeres de la Generalitat per l'enorme deute que arrossega, després de més de tres lustres de malbarataments d'un govern del PP instal·lat en la megalomania dels grans esdeveniments i l'especulació immobiliària, llastra els comptes públics.
La vaca de la despesa social ja es troba ben espremuda, no vaja a ser que l'esprema tant que no quede vaca que munyir!
D'altra banda, Cotino es defensa assenyalant que la Comunitat Valenciana ha patit un greuge per la falta d'un model de finançament autonòmic just que ha provocat el forat de deute que ara té la Generalitat.
Però el senyor Cotino no té legitimitat moral per a reivindicar més diners quan ha format part dels governs de Zaplana, Camps i Rita, quan ha col·laborat amb la construcció de ciutats sense contingut, aeroports sense avions, parcs temàtics públics, una televisió autonòmica sobredimensionada i polititzada, circuits de carreres i instal·lacions esportives insostenibles, una infinitat d'empreses públiques inproductives...

Mare meua!, què hagueren fet aquests grans gestors si des de Madrid ens hagueren injectat més diners. La megalomania, parent del capitalisme més exacerbat, és una patologia que devora tot el que troba en el seu camí i deixa com a herència un solar deprimit.
El dèficit de la Generalitat és conseqüència del malbaratament del PP, dels deliris de grandesa, de gastar el que no es té. Inclosa l'última moda: comprar empreses esportives en ruïnes (Valmor, el València C.F, l'Hércules C.F, l'Elx).

Calculats els costos dels grans projectes, la Generalitat destina 15,2 milions mensuals als grans projectes. Si es tenen en compte també les transferències corrents i les inversions reals, el cost puja a 22,1 milions d'euros mensuals, açò sense explicar el que ens costen les empreses públiques i altres organismes inútils de la Generalitat.
Per tant, no és d'estranyar, senyor Montoro, que la Comunitat Valenciana no complisca amb l'objectiu de dèficit. Per molt que s'obstine el llast és massa pesat.
Ara ben si pretén aplicar la llei d'estabilitat i ens rescata, tinga present que es va a convertir en amo de diversos clubs de futbol professionals, un parc temàtic amb aeroports sense avions, ciutats de la llum, del cinema, de les ciències, empresa públiques amb personal molt lleial, etc.
El problema ho va a tenir vostè amb Europa. Vostè ha ressaltat la necessitat d'entendre que Europa és un projecte de solidaritat i d'enteniment entre socis. Doncs bé, difícilment va vostè a convèncer als seus socis europeus si amb els diners que li presten es dedica a finançar malbarataments com el valencià.
Tal vegada, una de les mesures que podria començar a generar confiança és destituir a aquests pèssims gestors i arreglar el tema del finançament autonòmic que ara més que mai és necessària. Actue vostè com el jutge administrador d'un concurs de creditors d'una empresa que es troba com la Generalitat. O millor encara, com a administrador concursal d'una Societat Anònima Esportiva.