LA INVISIBILITAT DE L´ESPORT DE BASE

La invisibilitat de l'esport de base és cada dia més evident. En els temps actuals i amb els greus problemes socials que estem vivint, sol s'escolten algunes veus d'aquells que creuen en els beneficis que comporta per a les persones. La pèrdua, en termes subjectius, que estem patint i les conseqüències negatives per al futur, són considerables.

Menys xiquets i xiquetes practicant esport. L'augment de l'IVA a fet fora dels gimnasos a un nombre considerable de ciutadans. Els poders públics, especialment els ajuntaments, han perdut les competències i, sobretot, la capacitat inversora. El poder adquisitiu dels ciutadans ha disminuït. L'esport ha deixat de ser d'interés general.

Veurem en el futur com les enquestes mostren l'impacte negatiu d'aquesta situació que ja és suporta des de 2009, moment en el qual els ajuntaments, i en general totes les institucions públiques, començaren a reduir els pressupostos d'esport.

Clubs locals i federacions esportives, acostumats a rebre l'assistència municipal han vist com aquestes ajudes, pràcticament, han desaparegut. Avui en dia poden donar gràcies si mantenen l'ús gratuït o subvencionat de les instal·lacions municipals.

Els serveis municipals d'esports, les escoles esportives, els esdeveniments esportius, etc., han estat patint retallades, així com molts altres serveis públics.

La situació dels ajuntaments és incerta. Que passarà després de la recent promulgació de la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local? Qui substituirà el paper dels ajuntaments en la promoció de l'esport escolar, l'esport per a tothom?

A la Comunitat Valenciana el panorama encara és pitjor. Una Generalitat endeutada per a molts anys. La Direcció General d'Esports no té capacitat per a posar en marxa o dirigir nous projectes esportius. S'han dilapidat els recursos i el patrimoni esportiu valencià, enterrat sota la forma de megaciutats esportives, ara mateix en runes.

Fa poc temps que veiem a les nostres platges i ports, els millors vaixells de vela; veiem rugir pels carrers de València els motors de la fórmula 1; multimilionaris muntant magnífics cavalls; construccions faraòniques com la Ciutat de la pilota, el Centre d'Alt Rendiment de Vila-real, etc.

En què ha millorat aquesta política l'esport valencià?

I per no parlar dels nostres equips de futbol. Quina vergonya! En la situació social que estem i finançant el futbol professional amb recursos públics. No podem deixar, ni un minut més, la nostra Comunitat en mans d'aquells que ens han portat a aquesta situació? Ens han estafat. Ens han utilitzat per a fer propaganda política.

En la meua opinió el canvi està al nostre abast. La tasca serà començar de nou, quasi de zero. Però tenim el més important: la matèria prima, les persones. Els jóvens valencians mereixen un futur millor.

Les Institucions hauran de prioritzar les polítiques educatives i sanitàries. L'esport com a factor de prevenció de la salut i ferramenta essencial de l'educació integral de les persones, ha de formar part important d'aquestes polítiques.

Aquesta serà la nostra aposta per al futur.

Un esport per a les persones!