Esdeveniments esportius en l'espai públic:

 promoció esportiva o negoci…?

Difícil no trobar-se, un cap de setmana a València, amb un esdeveniment esportiu en la via pública, en la platja o en altres espais públics. El somni de la promoció esportiva a València quan, allà pels anys 80, es va constituir la Fundació Esportiva Municipal, era precisament popularitzar i universalitzar l'esport. No obstant açò, encara que s'haja aconseguit un desenvolupament espectacular en l'àmbit de les activitats en espais públics, no ens podíem imaginar que darrere d'aquesta activitat tan altruista es pogueren amagar una amalgama d'interessos no sempre legítims. Ens trobem amb persones i entitats organitzadores d'esdeveniments esportius que no sempre actuen de forma ordenada. Com en qualsevol activitat social que es desenvolupa de forma accelerada, els desajustos, entre el benefici social que es produeix i els possibles perjudicis o molèsties que s'ocasionen, no es troben ben delimitats, ni són proporcionats.

Si analitzem, en primer lloc, el perquè els esdeveniments esportius en la via pública i altres espais d'ús públic de la ciutat, han aflorat de forma tan espectacular, trobem: d'una banda que és necessari considerar la promoció realitzada per la Fundació Esportiva Municipal. Tot va començar amb el Circuit de carreres populars, l'impuls de la Marató i el Triatló. Després va venir la campanya “València ciutat del Running”. Era necessari trobar una alternativa a la política dels grans esdeveniments esportius, desprestigiada pels continus casos de corrupció, associats. El Pla estratègic de l'esport de la ciutat de València descriu clarament aquest canvi de rumb en la política esportiva de la ciutat que, tracta de substituir l'impacte econòmic dels grans esdeveniments per una política més relacionada amb el concepte de turisme esportiu, en el qual predomina el caràcter participatiu sobre l'espectacle; D'altra banda, la precària situació económica del país, el canvi d'estructura productiva i els avanços tecnològics, han impulsat la iniciativa empresarial, també en aquest sector social que s'ha convertit en una oportunitat econòmica.

Tradicionalment havien sigut les entitats esportives (clubs i federacions) les que organitzaven aquest tipus d'esdeveniments. Al principi, la majoria d’aquestes activitats formaven part dels calendaris oficials de les respectives federacions esportives. Més tard van aflorar un tipus d'esdeveniments més populars. Alguns d'ells estaven organitzats per associacions de veïns, falles, centres escolars, etc., la majoria de les vegades amb el suport d'alguna entitat esportiva. L'Ajuntament oferia suport a aquestes iniciatives amb l'objectiu de promoure l'esport per a tots i també l'associacionisme esportiu. Per descomptat la participació era gratuïta, l'estructura organitzativa mancava d’anim de lucre. La proliferació d'aquest tipus d'activitats, en l'actualitat, s'ha convertit en un gran negoci. Han aparegut iniciatives empresarials que substitueixen a les entitats de caràcter social, esportives i altres.

On es troba hui el negoci?: en primer lloc, en la imposició directa al participant que ara ha de pagar una inscripció i els serveis associats; en segon lloc, en la publicitat que porta associada l'esdeveniment, capaç de reunir a milers de persones; a més, l'organitzador, per a aparentar altruisme associa a l'esdeveniment, la majoria de les vegades, un caràcter solidari que actua com a “ganxo” per a l'Administració; i en tercer lloc, en el suport i subvenció de l'Administració que contínua promovent aquest tipus d'activitats amb el mateix objectiu que en els anys 80.

En aquests moments, València s'ha convertit en una “ganga” per a les empreses organitzadores d'esdeveniments, que ja comencen a organitzar-se per a repartir el pastís. D'altra banda, l'Administració, impressionada per les llums de les càmeres, l'impacte mediàtic i la multitud en els carrers, no s'atreveix a posar ordre.

Més ràpid que tard es van a produir problemes i desequilibris que ja portem observant des de quasi l'inici d'aquest fenomen social. És necessari començar a actuar, de forma proporcionada i equilibrada. D'una banda, el benefici que aquestes activitats aporten per a la promoció esportiva és necessari compatibilitzar-ho amb els altres usos ciutadans, evitant així perjudicis i molèsties que puguen ocasionar-se. I d'altra banda, el suport municipal ha de tenir en compte els beneficis econòmics i l'ànim de lucre de les empreses organitzadores que exploten l'espai públic sense contribuir amb el pagament de cap tipus de taxa o preu públic, partint amb un avantatge competitiu sobre altres activitats. També la promoció esportiva de base no es pot deixar de banda per part de les Administracions que ara centren els seus recursos i esforços en atendre aquests esdeveniments o negocis.

L'ordenació hauria d'orientar-se, fonamentalment, cap a tres àmbits d'actuació: en primer lloc, a la protecció dels drets del participant, de la seua seguretat i la conciliació amb els drets dels veïns; en segon lloc, la regulació de les activitats econòmiques que s’aprofiten i es desenvolupen en el domini públic; i en tercer lloc, la política de promoció esportiva que ha de justificar-se per la funció social i les competències municipals en matèria esportiva.

Qui posarà ordre a aquest desequilibri abans que siga tard?