Todo está por hacer y todo es posible.

La apertura de juicio por el caso NOOS, nos ha hecho recordar las expectativas que nos crearon nuestros pasados gobernantes, con los grandes eventos deportivos. Hemos revivido la exaltación de estos actos, el orgullo de ser valenciano, nos creímos los únicos capaces de atraer estos eventos y situar a la Comunitat en el mapa del mundo. Los críticos automáticamente eran considerados antipatriotas y acusados de aguafiestas.

Más tarde vino la decepción, pues vimos como el dinero se lo llevaban otros y nos dejaban las deudas y las ruinas. Pocas empresas valencianas participaron en este festín, casi todos los organizadores procedían de fuera. ACM, empresa suiza que gestionó la Copa América; Berni Eccleston dueño de la Formula One Management; Octagon Esedos (organizadora del OPEN de Tenis o la Global Champions Tour de hípica), ahora en la palestra porque el cuñadísimo trabajó para ellos, antes de crear el instituto NOOS; Este último, organizador del Valencia Summit, evento que ahora se encuentra bajo sumario y que ha arrastrado media docena de cargos públicos de la Generalitat y el Ayuntamiento valenciano. Y así un largo etc.

Finalmente nos ha invadido un sentimiento de frustración y rabia por el saqueo sufrido. Un saqueo que no solo ha venido de fuera sino en el que también han participado algunos de aquí. José Luis Olivas y Fernando Roig han declarado esta semana en el Juzgado de Instrucción número 2 de Valencia, que investiga posibles irregularidades en la organización de la Fórmula 1. Resulta ahora que el primero nada tuvo que ver con la empresa Valmor, a pesar de ser el responsable de Bankia, en esos momentos socio capitalistas de esta empresa. El segundo, asegura que advirtió a los responsables políticos de la Generalitat sobre las pérdidas de la empresa. ¡Alucinante!

En otros ámbitos del deporte tampoco nos ha ido mejor. Si no, que se lo digan al Valencia CF, que ha pasado de los sueños de grandeza con la construcción de un estadio nuevo, las recalificaciones de terrenos (Porxinos) y los pelotazos urbanísticos, a ser vendido a un empresario asiático para evitar la quiebra. 

Muchos equipos de élite valencianos han desaparecido (Ros Casares, Lucentum, Amadeo Tortajada…) o lo están pasando muy mal (Elda Prestigio, Torrevieja, Mar Alicante…). Surgieron o fueron artificialmente promovidos por subvenciones públicas, a cambio de cooperar en la promoción política de una imagen distorsionada de la Comunidad Valenciana. Los que han sobrevivido han sido rescatados por mecenas, como Juan Roig y el Valencia Basquet.

La pilota valenciana tampoco está mejor. Desprendida de sus fuentes de ingresos (TV y Bankia, sobre todo), sobrevive gracias a otro mecenas, José Luis López. ¿Va a ser este el futuro del deporte valenciano? ¿Qué pasará cuando no estén estos mecenas?

Los gloriosos eventos deportivos nos hundieron en la quiebra, la deuda y ahora en la incertidumbre. Nada quedó para el deporte de verdad, aquel que practicamos los mortales. Se redujo la carga horaria de la educación física, disminuyó el presupuesto para el deporte escolar, el deporte universitario, la tecnificación, la formación de entrenadores etc. En todos los ámbitos del deporte: de base, popular, de elite, federado, etc., se ha dejado notar esta quiebra agravada por la crisis.

Ahora, las administraciones han cambiado de color político y se han encontrado con las arcas vacías, un ámbito desacreditado y un tejido deportivo debilitado. Los actuales responsables políticos, todavía no han sido capaces de revertir esta situación. En los primeros presupuestos, elaborados por el nuevo gobierno, se reproduce el sistema desmantelado por el anterior gobierno.

La contestación cuando preguntamos por la promoción deportiva es la misma que nos daban antes: ¡no hay dinero! Sin embargo, empezamos a ver algunos cambios que afectan al presupuesto: libros gratuitos, final del copago farmacéutico... ¿Por qué en el deporte no empezamos a ver los cambios si todos hemos dicho que es tan importante para la salud, la educación y la prosperidad de nuestros conciudadanos?

¿Seremos capaces de revertir esta situación? ¿Habrá alguien capaz de volver a ilusionar a los valencianos con el deporte? Ahora, eso sí, sin caer en la megalomanía, con los pies en el suelo, con la razón y con profesionales del deporte y la gestión.

Todo está por hacer y todo es posible. Son las palabras de Miquél Martí i Pol, poeta catalán que invitan a cambiar de actitud, volver a ilusionarnos. Tenemos las ideas, busquemos las personas y pongámonos a trabajar.

Ara mateix

Miquel Martí i Pol

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Tot està per fer i tot és possible.

L'obertura de judici pel cas NOOS, ens ha fet recordar les expectatives que ens van crear els nostres passats governants, amb els grans esdeveniments esportius. Hem reviscut l'exaltació d'aquests actes, l'orgull de ser valencià, ens vam creure els únics capaços d'atraure aquests esdeveniments i situar a la Comunitat en el mapa del món. Els crítics, automàticament eren considerats antipatriotes i acusats de desbaratadors. 

Més tard va venir la decepció, doncs vam veure com els diners s'els enduien altres i ens deixaven els deutes i les ruïnes.

Poques empreses valencianes van participar en aquest festí, quasi tots els organitzadors procedien de fora. ACM, empresa suïssa que va gestionar la Copa Amèrica; Berni Eccleston amo de la Formula “One Management”; Octagon Esedos (organitzadora del OPEN de Tennis o la Global Champions Tour de hípica), ara en la palestra perquè el “cuñadísimo” va treballar per a ells, abans de crear l'institut NOOS; Aquest últim, organitzador del València Summit, esdeveniment que ara es troba baix sumari i que ha arrossegat mitja dotzena de càrrecs públics de la Generalitat i l'Ajuntament valencià. I així un llarg etc.

Finalment ens ha envaït un sentiment de frustració i ràbia pel saqueig patit. Un saqueig que no solament ha vingut de fora, sinó en el qual també han participat alguns d'ací. José Luis Olivas i Fernando Roig han declarat aquesta setmana en el Jutjat d'Instrucció número 2 de València, que investiga possibles irregularitats en l'organització de la Fórmula 1. Resulta ara, que el primer gens va tenir a veure amb l'empresa Valmor, malgrat ser el responsable de Bankia, en aqueixos moments soci capitalistes d'aquesta empresa. El segon, assegura que va advertir als responsables polítics de la Generalitat sobre les pèrdues de l'empresa. Al·lucinant!

En altres àmbits de l'esport tampoc ens ha anat millor. Si no, que li ho diguen al València CF, que ha passat dels somnis de grandesa amb la construcció d'un estadi nou, les requalificacions de terrenys (Porxinos) i els “pelotazos” urbanístics, a ser venut a un empresari asiàtic per a evitar la fallida. Molts equips d'elit valencians han desaparegut (Ros Casares, Lucentum, Amadeo Tortajada…) o ho estan passant molt mal (Elda Prestigio, Torrevella, Mar Alacant…). Van sorgir o van estar artificialment promoguts per subvencions públiques, a canvi de cooperar en la promoció política d'una imatge distorsionada de la Comunitat Valenciana. Els que han sobreviscut han sigut rescatats per mecenes, com Juan Roig i el València Basquet.

La pilota valenciana tampoc està millor. Despres de pedre les seues fonts d'ingressos (TV i Bankia, sobretot), sobreviu gràcies a un altre mecenes, José Luis López. Va a ser aquest el futur de l'esport valencià? Què passarà quan no estiguen aquests mecenes?

 
Els gloriosos esdeveniments esportius ens van enfonsar en la fallida, el deute i ara en la incertesa. Gens va quedar per a l'esport de debò, aquell que practiquem els mortals. Es va reduir la càrrega horària de l'educació física, va disminuir el pressupost per a l'esport escolar, l'esport universitari, la tecnificació, la formació d'entrenadors etc. En tots els àmbits de l'esport: de base, popular, d’elit, federat, etc., s'ha deixat notar aquesta fallida agreujada per la crisi. 

Ara, les administracions han canviat de color polític i s'han trobat amb les arques buides, un àmbit desacreditat i un teixit esportiu afeblit. Els actuals responsables polítics, encara no han sigut capaços de revertir aquesta situació. En els primers pressupostos, elaborats pel nou govern, es reprodueix el sistema desmantellat per l'anterior govern. 

La contestació quan preguntem per la promoció esportiva és la mateixa que ens donaven abans: no hi ha diners!

No obstant açò, comencem a veure alguns canvis que afecten al pressupost: llibres gratuïts, final del copagament farmacèutic... Per què en l'esport no comencem a veure els canvis si tots hem dit que és tan important per a la salut, l'educació i la prosperitat dels nostres conciutadans?

Serem capaços de revertir aquesta situació? Hi haurà algú capaç de tornar a il·lusionar als valencians amb l'esport? Ara, açò sí, sense caure en la megalomania, amb els peus en el sòl, amb la raó i amb professionals de l'esport i la gestió. 

Tot està per fer i tot és possible. Són les paraules de Miquél Martí i Pol, poeta català que convida a canviar d'actitud, tornar a il·lusionar-nos. Tenim les idees, cerquem les persones i posem-nos a treballar.