L'HERÈNCIA DEL FUTBOL PROFESSIONAL A LA COMUNITAT VALENCIANA

L'herència rebuda, és el tòpic que s'utilitza estratègicament, gairebé sempre, quan es produeix un canvi de govern en qualsevol empresa o Administració pública. Es justifiquen, d'aquesta manera, les mesures normalment poc populars que el nou govern deu o vol emprendre. En el cas probable que canvie el govern de la Comunitat Valenciana, aquest tòpic ja no ens servirà. Des de fa algun temps, els valencians i valencianes som conscients que no hi haurà herència. Simplement, ens estan deixant un solar buit i endeutat per a molt de temps. El PP ens ha arruïnat! 

Al llarg d'aquests gairebé 20 anys que ens porten governant han aconseguit: espoliar les caixes d'estalvi; agredir els principals drets fonamentals com el dret a la salut i l'educació; tancar la radiotelevisió valenciana; endeutar als ajuntaments endossant-los el deute de la Generalitat; i un llarg etc., d'excessos.

I com no, si parlem de l'esport valencià, aquest, ha passat de ser senyal d'identitat del país, a estar desmantellat, a ser pràcticament invisible. Abundant en la desgràcia, quan els mitjans de comunicació es fan ressò d'alguna notícia esportiva a la Comunitat Valenciana és per rebre un altre disgust. 

Aquest final d'any 2013 ha estat terrorífic. Per descomptat l'esport de base ja va ser desmantellat per la Generalitat, fa temps. La desaparició del Consell Valencià de l´Esport va certificar la seua mort. Els grans esdeveniments, “Urdangarines” i altres megalomanies van passar a la història substituïts pels “mini esdeveniments” i el “turisme actiu”. A veure que ens inventem ara! Ens deixen sense televisió, sense les retransmissions de les partides de pilota valenciana; els aficionats del València CF van a veure com el seu club es ven a un milionari, asiàtic?; Què més?
Al·lucinant! Alguns es pessiguen, volen despertar d'aquest malson. Però, senyors i senyores! És real. 

Des d'Europa ens donen clatellots perquè espavilem. La Comissió Europea ha obert expedient sancionador a tres clubs valencians per presumptes ajudes públiques il·legals pels avals concedits per l'Institut Valencià de Finances (IVF) a les fundacions dels clubs: València, Hèrcules i Elx. L'acusació es fonamenta en la suposada competència deslleial d'aquests equips que competeixen al mercat futbolístic. Brussel·les considera que aquestes ajudes públiques contravenen les regles del mercat.

També s'ha sabut que la Generalitat va pagar més de 20 milions de € per anunciar en la samarreta del Vila-real l'Aeroport sense avions de Castelló. A més, RTVV Canal 9, malgrat estar immersa en un expedient de liquidació, ha continuat patrocinant al Vila-real fins a última hora. Va ser esperpèntic veure jugar recentment a l'equip groguet en el Camp Nou, lluint el logotip de Canal 9 en la seva samarreta.

Com es justifiquen aquestes ajudes públiques al futbol en els temps que corren i amb les necessitats que té la ciutadania? De presa de pèl es podria qualificar l'argument esgrimit en el contracte entre AEROCAS (empresa pública de la Generalitat, gestora de l'Aeroport de Castelló) i el Vila-real Cf. En el text del contracte, conegut fa uns dies, es justifica aquest patrocini per l'interés a promocionar-se com a entitat de suport al futbol base, promoció de l'esport escolar i universitari. Quina burla! 

És evident que es tracta d'una instrumentalització política basta, a la qual ha sotmés el PP, des de la Generalitat, a l'esport valencià. S'ha produït un desviament dels diners públics de tots els valencians a les butxaques privades de determinats dirigents o entitats futbolístiques. 

Fins a última hora estan esprement l'herència. Però ara ja no queda gairebé res. Els nostres fills i filles hauran de buscar-se la vida i pagar per practicar esport. Que es foten, no Sra. Fabra?

Però ja els queda poc en el convent. Aquest país es tornarà a aixecar i a construir el que ara està dilapidant-se. I començarà destinant els recursos públics per a l´esport a qui és el seu destinatari legítim, “ l'esport de base”. Des d'aquest moment tornarem a ser un poble amb dignitat.